El sentiment valencià de tindre una llengua valenciana, en nòm pròpi, diferent a les demés llengües romances que havien fòra del Reine de Valéncia, es una realitat que es manifesta molt pronte una vòlta finalisà la "Reconquista", a la vista dels testimònis escrits per alguns dels més illustres (i illustrats) valencians que donen bòna pròva d'això.
 
 El Reine de Valéncia fon el primer reine de la península en desenrollar i tindre (a partir del sigle XIV), un "Sigle d'Òr" lliterari (en llengua valenciana i ans que el "Siglo de Oro" castellà). La seua lluentor i influència va ser considerable sobre les atres llengües peninsulars, i més encara sobre la llengua catalana, que adoptà i feu seues formes de la llengua valenciana que la farien semblarse cada vòlta més al Valencià.
 
 Per desgràcia, desde fa ya un temps venim assistint a la apropiació indeguda del "Sigle d'Òr" valencià per part de grups pro-catalanistes que el vòlen fer seu, en l'única finalitat de donar llustre i lluentor històric i lliterari a una llengua catalana que no tingué pes lliterari en eixa época, ni posteriorment tampòc, per molt de temps.
 Per tal de conseguir els seus propòsits, els pan/catalanistes, en tota la desvergonya del mòn han aplegat a manipular les pròpies paraules dels autors Valencians del "Sigle d'Òr" i a on els clàssics valencians havien escrit en les seues òbres "Llengua Valenciana", els catalanistes hu han suprimit o hu han falsejat posant "llengua catalana", en l'ànimo d'enganyar a la gent i fero servir als seus interessos imperialistes i propagandístics.
 
 Per sòrt les òbres originals dels autors valencians parlen per si mateixa i no es difícil deixar en evidència als manipulaors catalanistes que vòlen obtindre profit basantse en la mentira i l'engany (tal i com heu demòstra el magistral Ricardo García Moya en els seus magnífics i documentats escrits de denuncia).
 

 La major part de referències i imagens que se presenten a continuació han segut obtingudes del magnífic llibre "El Crit de la Llengua" de Josep Alminyana i Valles, accessible en format .pdf en la web de "Lo Rat Penat" en l'apartat "Biblioteca/llibres".
 
 
 

TESTIMONIS HISTORICS SOBRE EL NOM E IDENTITAT DE LA LLENGUA VALENCIANA
(Punchar damunt dels enllaços pa vore tròssos dels tèxts originals)
 
Ramon Llul (1335) en el comentari expositiu de la seua òbra en llatí "Liber amici et amati", que se tròba en el fòli 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu que esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat. Per ara es la referència a la llengua Valenciana més antiga que es coneix, més encara que aquelles que fan referència a la llengua catalana:
 
 "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...".
 
Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducció del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traducció de l'òbra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya l'han fet en llengua catalana. Testimòni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren consideraes dos llengües diferents:
 
 "...perque yo, a manament del nostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...".
 
Bonifaci Ferrer (1478) germà de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'última fulla de la Biblia traduida al valencià i impressa en Valéncia:
 
 "...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...".
 
Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", encara que va ser impressa en Barcelona, diu:
 
 "La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...".
 
Miquel Perez (1482. 1494) en les seues òbres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria" diu:
 
 "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...".
"...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada...".
 
Joan Esteve (1488) en la seua òbra "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valencià, diu:
 
 "Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...".
 
Johanot Martorell (1490) en la seua òbra "Tirant lo Blanch", impressa en Valéncia, escrigué:
 
 "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...".
 
Joan Roïç de Corella (1496) en la seua òbra "Primer part del Cartoixa", impressa en Valéncia i Barcelona, va escriure:
 
 "Acaba la primera part del cartoxa en la vida de iesus deu hi senyor nostre: trelladada de lati en VALENCIANA LENGUA: per lo magnifich hi reverend mestre Joan Roiç de Corella cavaller hi mestre en sacra theologia...".
 
Francesch Eximenis (1507) teòlec català, en la seua òbra "Scala Dei", diu que traduix del Llemosí a Llengua Valenciana:
 
 "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra LENGUA VULGAR VALENCIANA, util y molt profitos per a contemplar les coses divines".
 
Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua òbra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu:
 
 "dita istoria...la he feta emprenptar en nostra LENGUA VALENCIANA. No curant, empero, de servar estil poetich ni modo artizat en lo arromançar si no planament e grossera, segons lo meu modo comu de parlar. E aço he fet tant per esquivar semblants modos, los quals per als religiosos no satisfan, quant encara per que moltes vegades en coses devotes y espirituals fan perdre la sentencia e la intelligencia de la istoria, especialment entre indoctes e ignorants...".
 
Joan Bonlabi (1521), català de Tarragona, en la seua traducció de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera:
 
 "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en LLENGUA VALENCIANA...".
 "...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en
 que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera...".
 
(Se pòt comprovar (també en l'original) l'abundant us de la "y grega" com a conjunció copulativa en conte de la "i llatina").
 
Rafael Martí de Viciana (1574) en la seua òbra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referències a la llengua valenciana, diu:
 
 "...LA LENGUA VALENCIANA ha provado con todo cumplimiento, que la lengua Latina es muy universal por todo el mundo, y de aquella muchas otras han tomado gran numero de vocablos, y que LA LENGUA VALENCIANA es hija, y factura de la lengua Latina por derecha linea y propagacion...".
 
Miguel de Cervantes (1547-1616), autor castellà diu en "La gran sultana" per boca dels seus personages:
 
"...(Cadí): ¿Y cuáles son las que sabes? (Madrigal): La jerigonza de ciegos, la bergamasca de Italia, la gascona de la Galia y la antigua de los griegos; con letras como de estampa una materia le haré, adonde a entender le dé la famosa de la hampa; y si de aquéstas le pesa, porque son algo escabrosas, mostraréle las melosas VALENCIANA y portuguesa...".
 
Lorenço Palmireno (1569), aragonés de Teròl, en la seua òbra "Vocabulario del Humanista" equipara la llengua valenciana en atres del seu entorn:
 
 "...Y aunque eso no fuese, basta ver que, si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en VALENCIANO, Italiano o Frances o LENGUA Portuguesa...".
 
 
 2004 © Valencià d'Elig

 http://www.valenciadelig.cjb.net

 
IDIOMA VALENCIÀ PARLAT
Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana
(rev. 1.0)
 

 
Descarregar l'estudi en format PDF (2.46 Mb.)